Nascut a Chicago l’any 1977, Rashid Johnson és una de les figures més influents en l’art contemporani nord-americà. Emprant una àmplia gamma de mitjans, tracta en les seves obres temàtiques com la història de l’art, identitats culturals individuals i compartides, narratives personals, literatura, filosofia, materialitat i història crítica. Després d’estudiar al departament de fotografia de l’Institut d’Art de Chicago, la pràctica de Johnson es va expandir ràpidament per abraçar una àmplia gamma de mitjans, com ara l’escultura, pintura, dibuix, realització de cinema i instal·lació, donant lloc a una pràctica multidisciplinària complexa. L’obra de Johnson és reconeguda per crear narratives que inclouen una gran gamma d’objectes i materials quotidians, sovint associats amb la seva infància i que fan referència a aspectes col·lectius de la història i identitat afroamericanes.

Firelei Báez parteix de les històries de la diàspora africana, reimaginant-les per explorar noves possibilitats de futur. Báez va obtenir un MFA a Hunter College, un BFA a The Cooper Union School of Art i va cursar estudis a la Skowhegan School of Painting and Sculpture. Des del 2024, Báez ha estat protagonista de la seva primera gran retrospectiva als Estats Units, organitzada per l’Institute of Contemporary Art de Boston i presentada a la Vancouver Art Gallery i al Des Moines Art Center, abans de viatjar al Museum of Contemporary Art Chicago, on es podrà veure fins al maig de 2026. La seva obra ha estat exposada en destacades mostres internacionals, incloent ‘The Milk of Dreams’ a la 59a Biennal de Venècia (2022), comissariada per Cecilia Alemani, i la instal·lació inaugural de l’ICA Watershed a Boston (2021). Recentment ha tingut exposicions individuals al Louisiana Museum of Modern Art, Humlebæk; al Kunstinstituut Melly (antic Witte de With Center for Contemporary Art), Rotterdam; al Museum of Modern Art, Nova York; al Studio Museum in Harlem; al Andy Warhol Museum, Pittsburgh; i al Pérez Art Museum Miami.

Figura clau en l’àmbit de l’art conceptual, el conjunt d’obra de Charles Gaines treballa amb fórmules i sistemes que interroguen les relacions entre els àmbits objectiu i subjectiu. Mitjançant un enfocament generatiu per crear sèries d’obres en diversos mitjans, Gaines ha construït un pont entre els primers artistes conceptuals de les dècades de 1960 i 1970 i les generacions posteriors que avui porten els límits del conceptualisme més enllà.

Nascut el 1944 a Charleston, Carolina del Sud, Gaines va començar la seva trajectòria com a pintor, obtenint el M.F.A. a la School of Art and Design del Rochester Institute of Technology el 1967. Durant la dècada de 1970, la seva obra va experimentar un gir dramàtic com a resposta al que ell mateix més tard anomenaria ‘l’espurna de l’epifania’. Aquesta revelació es va materialitzar en la sèrie ‘Regression’ (1973 – 1974), en la qual va explorar l’ús de sistemes matemàtics i numèrics per crear marques suaus numerades amb tinta sobre una quadrícula, amb cada dibuix construït a partir dels càlculs de l’anterior. Aquest enfocament metòdic va marcar el recorregut de l’artista durant les dècades següents.