Nou recorregut exterior d’escultures a Menorca seleccionat per Cristina Iglesias

Presentant obres d’Ali Cherri, Latifa Echakhch, Mona Hatoum, Cristina Iglesias i Rayyane Tabet
Hero image for article titled Nou recorregut exterior d’escultures a Menorca seleccionat per Cristina Iglesias

Cristina Iglesias, Littoral (Lunar Meteorite) IV, 2025, Hauser & Wirth Menorca, 2026 © Cristina Iglesias, VEGAP, Madrid. Foto: Daniel Schäfer

Friday 24 April

Aquesta primavera, Hauser & Wirth Menorca presenta una nova proposta d’escultura exterior seleccionada per l’artista Cristina Iglesias, com a part de l’exposició col·lectiva ‘Directionless’, organitzada per Rashid Johnson i que s’inaugura el 21 de juny. Repartida per l’Illa del Rei, la proposta planteja l’escultura com un espai de suspensió —entre la terra i el mar, el passat i el present, la memòria personal i la història compartida.

Iglesias ha seleccionat Ali Cherri, Mona Hatoum, Latifa Echakhch i Rayyane Tabet, així com Yto Barrada i Sigalit Landau, les obres dels quals s’inclouran a la galeria com a part de la inauguració de juny de Directionless’. Reflexionant sobre els artistes convidats, l’artista explica: Avui el Mediterrani, amb l’herència de civilitzacions antigues i migracions, és també un espai de suspensió i d’incertesa. Tots ells experimenten desplaçaments diversos des dels seus orígens —el Líban, Israel i el Marroc— i les seves veus es fan més rellevants que mai. Menorca, per la seva ubicació a la part occidental del Mediterrani, ofereix un escenari privilegiat per repensar com el mar ha unit pobles i cultures, i hauria de ser un fòrum líquid, no pas una frontera.’

Entre jardins, façanes i camins, les obres dialoguen directament amb l’arquitectura, l’aigua i el paisatge natural, i conviden els visitants a viure l’escultura en moviment —com una experiència a la qual s’arriba, es deixa enrere i s’hi torna— més que no pas com una presència fixa o monumental.

Al moll d’arribada, els visitants són rebuts per ‘Inside Out (Concrete)’ (2019), de Mona Hatoum. Situada en aquest punt de pas entre mar i terra, l’obra adopta la forma d’un globus cobert per un dibuix complex i sinuós que recorda sistemes del cos, com els intestins o els lòbuls del cervell. Feta íntegrament de formigó, manté una tensió entre una aparent suavitat i la duresa del material, evocant la vulnerabilitat i el pes dels moments d’arribada, transició i desplaçament.

Image for left hero section

Mona Hatoum Inside Out (concrete), 2019, Hauser & Wirth Menorca, 2026. Photo: Daniel Schäfer

Image for right hero section

Rayyane Tabet, Elegy at Minorca, 2026, Hauser & Wirth Menorca, 2026. Photo: Daniel Schäfer

La costa de l’illa i la seva memòria geològica prenen protagonisme a ‘Littoral (Lunar Meteorite)’ (2025), de Cristina Iglesias. El terme ‘litoral’ fa referència a la zona canviant on la terra es troba amb l’aigua, un espai que Iglesias associa amb el temps profund i la memòria. Les formes de bronze evoquen meteorits lunars porosos —fragments originats a l’espai abans de col·lidir amb la Terra—, amb superfícies activades per l’aigua en moviment. Barrejant l’artificial i l’orgànic, l’obra connecta amb processos naturals com l’erosió, el flux i la transformació, i situa l’espectador en diferents escales de temps i d’espai.

La història també és molt present a ‘Elegy at Minorca’ (2026), de Rayyane Tabet, un dibuix mural creat específicament per a l’espai i instal·lat a la façana d’un dels primers edificis que es troben els visitants. A partir d’un poema de l’artista, l’obra reflexiona sobre la caiguda de l’últim governant musulmà de Menorca el 17 de gener de 1287, després de la invasió catalanoaragonesa. Avui, aquesta data es considera la diada de Menorca, però també marca l’expulsió i l’esclavització de la població musulmana de l’illa. Pintat de manera deliberadament esvaïda, el text té un aire gairebé arqueològic, com si hagués estat descobert més que no pas creat recentment, convertint la façana en un memorial fràgil i poètic.

Als jardins de la Galeria 8, ‘Tree of Life’ (2024), d’Ali Cherri, introdueix una forma escultòrica inspirada en la mitologia antiga. Basada en un relleu mesopotàmic de Sargon dels segles XXIV – XXIII aC, l’escultura de bronze recupera un símbol present a la Bíblia, l’Alcorà i l’Epopeia de Gilgamesh. Cherri sovint treballa amb artefactes danyats o desplaçats, que entén com metàfores dels cossos contemporanis marcats per la fractura. A l’aire lliure, l’obra connecta amb idees de supervivència, renovació i memòria ancestral compartida.

Hero image

Ali Cherri, Tree of Life, 2023, Hauser & Wirth Menorca, 2026. Photo: Daniel Schäfer

Finalment, Latifa Echakhch presentarà una nova instal·lació de pedra calcària (títol per confirmar, 2026), pensada específicament per a l’espai. Partint d’idees que ja havia explorat a ‘Blush’, l’obra es construirà amb pedra calcària menorquina i funcionarà tant com a escultura com com a banc o espai de trobada i programació pública. Per a Echakhch, construir i esborrar són processos inseparables, que obren espai per a la reflexió, la repetició i el tornar a començar. L’obra convida els visitants a habitar l’escultura físicament, reforçant-ne la dimensió social i cívica.