Roni Horn

Tot i la diversitat de mitjans de què fa gala, les seves obres al·ludeixen sempre a temàtiques de llarg recorregut que guien el seu permanent estudi poètic sobre la naturalesa mutable de la identitat, el significat i la percepció. Una ambiciosa instal·lació de contundents escultures de vidre fos convida al públic a presenciar la interacció entre la llum i el temps. L’exposició, que ocupa la galeria sud, recull també peces inspirades en els versos d’Emily Dickinson i obres en or i coure de sèries clau en què l’artista porta treballant des de la dècada del 1990.

La incertesa i l’ambigüitat impregnen l’obra de Horn, i això es fa palès a la superfície aparentment aquosa de les escultures de vidre fos. Passa el mateix a ‘Black Asphere’, una obra de coure massís que a simple vista s’assembla a una pilota o a ‘una esfera’ (en anglès ‘a sphere’). En canvi, el terme ‘asphere’ al·ludeix al fet que no és simètrica en un eix i, per tant, no és completament esfèrica, Horn ha arribat a dir que aquesta obra és un autoretrat, en al·lusió a l’experiència d’androgínia de l’artista i la seva resistència a les etiquetes binàries.

La literatura juga un paper fonamental en la pràctica de Horn, plena de referències literàries tant als títols com a les pròpies obres. Mentre que la instal·lació de peces de vidre es titula ‘A witch is more lovely than thought in the mountain rain’ per un poema de Joan Murray, les escultures de la sèrie ‘Key and Cue’ recullen els primers versos de poemes d’Emily Dickinson, a qui Horn ha dedicat diverses creacions. A la sèrie ‘Key and Cue’, Horn utilitza els versos com a enunciats independents per les quatre cares de l’obra, fent impossible veure’ls o llegir-los tots a la vegada. En aquestes peces, Horn converteix el text en imatges per convidar-nos a pensar el llenguatge com a escultura, desproveït, per tant, del seu significat.